martes, 26 de agosto de 2008

Són amb tu, dius, remors de progressos?










Són amb tu, dius, remors de progressos?

Rodaran folls per les carreteres

que ultrapassen els colls entre masos

tan rabent com l'empenta de l'eina,

tan silent com el mot d'aquell mosso

que treballa als taulons de bastides.


Perd el sud a les roques airoses.

Perd el nord a les altes planures.

Perd el riu amb meandres ombrívols.


Penombres que devoren les corbes.


Manel Figuera i Abadal

Extret de Paraules a la pols de les pedres

No hay comentarios: