Cançoneta lleu e plana

Cansoneta leu i plana,

leugereta, ses ufana

farai, de Mon Marques,

del traichor de Mataplana,

q'es d'engan farsitz e ples.

A, Marques, Marques,Marques,

d'engan etz farsitz e ples.

Marques, ben aion las peiras

a Melgur depres Someiras,

on perdetz de las denz tres;

no.i ten dan, que las primeiras

i son e non paron ges.

A, Marques, Marques, Marques

d'engan etz farsitz e ples.

Del braz no.us pretz una figa,

que cabreilla par de biga

e portatz lo mal estes;

ops i auria ortiga

qe.l nervi vos estendes.

A, Marques, Marques, Marques,

d'engan etz farsitz e ples.

Marques, qui en vos se fia

ni a amor ni paria;

gardar se deu totas ves

qon qe.z an: de clar dia,

de nuoitz ab vos non an ges.

A, Marques, Marques, Marques,

d'engan etz farsitz e ples.

Guillem de Berguedà

Heus ací un fragment de la “Cançoneta leu e plana” del trobador Guillem de Berguedà que li dedica a un dels seus nombrosos enemics. En aquest cas, al marquès de Mataplana.

Com tota la poesia primerenca catalana, està escrita en la llengua culta de les composicions del moment: en occità. No he posat la traducció al català modern perquè crec que s’entén prou bé. A més a més, l’occità i el català són dues llengües bessones.