Són amb tu, dius, remors de progressos?
Rodaran folls per les carreteres
que ultrapassen els colls entre masos
tan rabent com l'empenta de l'eina,
tan silent com el mot d'aquell mosso
que treballa als taulons de bastides.
Perd el sud a les roques airoses.
Perd el nord a les altes planures.
Perd el riu amb meandres ombrívols.
Penombres que devoren les corbes.
Manel Figuera i Abadal
Extret de Paraules a la pols de les pedres
No hay comentarios:
Publicar un comentario