S’obrí el sol
i encengué la mirada.
Fogueres d’ulls,
llum que davalla.
Quan la pedra florí,
no trobà aigua.
Llacuna de sal
al foscant de l’ànima.
Sorgí la nit
com una maragda.
Flor del silenci,
lluna isarda.
L’atzar madurà
a trenc d’alba.
Blau horitzó,
pupil·la de la tarda.
Sota les mans,
nasqué una besada.
Llavis amatents,
desvari de la parla.
L’arbre del desig
donà la paraula.
Extret d’ Afrau, March Editor
Joan Graell i Piqué
No hay comentarios:
Publicar un comentario