martes, 5 de febrero de 2008

O Captain! My Captain!









O Captain! my Captain! our fearful trip is done;

The ship has weather’d every rack, the prize we sought is won;

The port is near, the bells I hear, the people all exulting,

While follow eyes the steady keel, the vessel grim and daring:

But O heart! heart! heart!

O the bleeding drops of red,

Where on the deck my Captain lies,

Fallen cold and dead.

O Captain! my Captain! rise up and hear the bells;

Rise up—for you the flag is flung—for you the bugle trills;

For you bouquets and ribbon’d wreaths—for you the shores a-crowding;

For you they call, the swaying mass, their eager faces turning;

Here Captain! dear father!

This arm beneath your head;

It is some dream that on the deck,

You’ve fallen cold and dead.

My Captain does not answer, his lips are pale and still;

My father does not feel my arm, he has no pulse nor will;

The ship is anchor’d safe and sound, its voyage closed and done;

From fearful trip, the victor ship, comes in with object won;

Exult, O shores, and ring, O bells!

But I, with mournful tread,

Walk the deck my Captain lies,

Fallen cold and dead.


Walt Whitman, dedicated to Abraham Lincoln

Leaves of Grass


Traducció:

Oh Capità, mon Capità: / El nostre atzar´s viatge ha conclòs. / Finalment ha vençut la nau i el premi fou guanyat. / Ja el port es troba proper, / Ja s’escolta la campana / i ja sento els crits exultants de la gent, / amb la mirada segueix la nau sobirana. / Però, ¿no veus, cor, oh cor, / Com els fils vermells van caient / sobre el pont on el meu Capità / roman estès, gelat i mort? / Oh Capità, mon Capità: / Aixeca’t i escolta com et criden / les campanes. / Per tu s’hissen banderes i els clarins ressonen. / Són per a tu els rams, les corones, les cintes. / Per tu la multitud s’agombola, / per tu plora, per tu la seva ànima flameja / i la mirada ansiosa, en veure’t, es recrea. / Oh Capità, Pare meu estimat! / Posaré el meu braç sobre el teu coll. / És només una il·lusió que en aquest pont / Et trobis estès, gelat i mort. / El meu pare no respon. / Els seus llavis no es mouen. / És pàl·lid, pàl·lid. Gairebé sense pols, inert. / Ja no el pot animar el meu ansiós braç fort. / Ancorada es troba la nau: la seva ruta ha conclòs. / Feliç entra al port de tornada del seu viatge. / La nau ja ha vençut la fúria de les onades. / Oh platges, alegreu-vos; soneu, clares campanes / en tant que camino amb pas trist, incert, / pel pont on és mon Capità / per sempre estès, gelat i mort.



Suposo que molts de vosaltres recordareu els primers versos d’aquest conegut poema de Whitman per la pel·lícula El club de los poetas muertos. Es tracta d’un poema que sempre m’ha acompanyat i que és el meu favorit de tots els que estan escrits en anglès. Tracta de la mort de Abraham Lincoln, un dels meus personatges històrics més admirats i és d’una bellesa freda i tendra.