Te la trobes després d’un revolt,
de través i amb l’absis en remull,
del tot encaixonada entre la carretera,
el riu brogidor de finals de juny
i un cementiri estampat
amb flors cridaneres
com un davantal de cuina,
però en alçar els ulls t’adones
que és just sota el ràfec
on de fa temps es cova
un esborrany de sermó
miniat i tanmateix prou clar:
tot de testes humanes i animalesques
s’hi barregen,
ens fiten i ens busquen
deleroses de més vida
com, ho puguin estar les nostres
vuit segles més tard, però,
quan ja no som més que uns furtius
rapinyaires de valls
en cerca de resquícies
encara sucoses
amb què poder sobreviure
a la barbàrie dels nous temps.
Àlex Susanna
Angles morts, Proa
No hay comentarios:
Publicar un comentario