jueves, 21 de febrero de 2008

Mor vestit de seda, el dia, de seda i de vernís









Que s'emporten les barcasses

del cel negre de tronades

núvols grocs a les drassanes

dellà el gorg de les maragdes!


Que ara volten campanars

els bruixots de l'hora santa

i disparen al sol blanc

quan drecera i no s'espanta!


(No sabem si el cel és alt

ni si aquest grapat d'instants

resta, passa o ens embafa:

ni la mida del buit basta)


Que rengleres d'escolans

processonen ran dels astres,

piquen llaunes i campanes

i pregonen el desastre!


Que les hores enterrades

sols amb temps s'adormiran

i el desig d'entendre el cant

se'ns esmuny amb l'horabaixa!


Joan Barceló


Aquest poeta el vaig descobrir arran del disc de Túrnez i Sesé "El sol blanc". Poc després, em vaig comprar la recopilació de tota lse seva obra. Per desgràcia, va morir jove. Les seves poesies són complexes, transpuen simbolisme i mitologia.