Que s'emporten les barcasses
del cel negre de tronades
núvols grocs a les drassanes
dellà el gorg de les maragdes!
Que ara volten campanars
els bruixots de l'hora santa
i disparen al sol blanc
quan drecera i no s'espanta!
(No sabem si el cel és alt
ni si aquest grapat d'instants
resta, passa o ens embafa:
ni la mida del buit basta)
Que rengleres d'escolans
processonen ran dels astres,
piquen llaunes i campanes
i pregonen el desastre!
Que les hores enterrades
sols amb temps s'adormiran
i el desig d'entendre el cant
se'ns esmuny amb l'horabaixa!
Joan Barceló
Aquest poeta el vaig descobrir arran del disc de Túrnez i Sesé "El sol blanc". Poc després, em vaig comprar la recopilació de tota lse seva obra. Per desgràcia, va morir jove. Les seves poesies són complexes, transpuen simbolisme i mitologia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario