com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil.la
teixint la tela per demà.
Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.
De tradicions i d'esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa que s'enfila, de la
vellura que se'n va.
Joan Alcover
Conec molt bé aquest poema, concretament la versió cantada. Me la cantava la meva àvia de petit i també ens la van fer cantar a l’escola. Actualment, és l’himne de les Illes Balears. Li tinc un gran afecte a aquesta poesia, suposo que perquè em porta records molt estimats.
1 comentario:
És una poesia y una canço preciosa/es. La meva mare era poc cantaire però fent semirecitatius em va donar a conèixer més d'una bona canço i, entre elles, la inoblidable Balanguera.
Un post magnífic per un blog necessari i molt bell. Gràcies!
Publicar un comentario