lunes, 26 de mayo de 2008

There Will Come Soft Rain










There will come soft rain and the smell of the ground,

and swallows circling with their shimmering sound;


And frogs in the pools singing at night,

and wild plum-trees in tremulous white;


Robins will wear their feathery fire

whistling their whims on a low fence-wire;


And not one will know of the war, not one

will care at last when it is done.


Not one would mind, neither bird nor tree

If mankind perished utterly;


And Spring herself, when she woke at dawn,

Would scarcely know that we were gone.


Sarah Teasdale



Traducció:


Tornaran les pluges suaus i la olor del terra, /i les orenetes giraran en cercle amb el seu resplendent so; /i les granotes a les seves basses cantaran tota la nit, /i els pruners de tremolós blanc; /i els pit-roigs que vestiran plomes de foc /xiularan les seves cançoms als filferros de les tanques; /i ningú no sabrà que hi ha guerra, ningú no /es preocuparà per quan s’acabi. /A ningú no li importarà, ni als ocells ni als arbres, /si la Humanitat es destrueix totalment; /I la mateixa primavera, quan es desperti a l’albada, /Amb prou penes sabrà que hem marxat.


Aquesta poesia surt i dóna nom a un dels relats breus que componen les Cròniques marcianes de Ray Bradbury. És de lluny el meu favorit i potser el més trist de tots, però té una bellesa difícil de superar.