
I met a traveller from an antique land
Who said: Two vast and trunkless legs of stone
Stand in the desert. Near them on the sand,
Half sunk, a shatter'd visage lies, whose frown
And wrinkled lip and sneer of cold command
Tell that its sculptor well those passions read
Which yet survive, stamp'd on these lifeless things,
The hand that mock'd them and the heart that fed.
And on the pedestal these words appear:
"My name is Ozymandias, king of kings:
Look on my works, ye Mighty, and despair!"
Nothing beside remains: round the decay
Of that colossal wreck, boundless and bare,
The lone and level sands stretch far away.
Percy B. Shelley
“Ozymandias”, 1817
Traducció:
Vaig conèixer un viatger d’un antic país / Que va dir: dues vastes cames de pedra sense tronc / S’aixequen al desert. Prop d’elles, a la sorra, / Mig soterrades, reposa un rostre destrossat. El seu semblant, / Els seus llavis arrugats, el seu fred gest de domini i menyspreu / confirmen que el seu autor va comprendre aquestes passions / que, gravades en pedres inerts, sobreviuen / a la mà que va saber copiar-les amb menyspreu /i al mateix cor que las va alimentar. / Cisellades sobre aquestes coses sense vida / Prou va llegir el seu esculptor les passions que encara sobreviuen / la mà i el cor d’aquell qui les substentà. / I apareixen al pedestal aquestes paraules: / “
Percy Bysshe Shelley (1792-1822) és un dels més importants poetes romàntics anglesos, que s’associa a altres grans poetes com John Keats o Lord Byron. Va morir molt jove i estava casat amb Mary Shelley, autora de Frankenstein.
Els dos poemes de Shelley que més m’agraden són “Ozymandias” i “No desperteu la serp”. Pel que fa a “Ozymandias” es tracta d’un sonet, escrit el desembre de 1817 i publicat el 1818. El títol correspon a la transcripció grega del praenomen del faraó Ramsès II: User-maat-re Setep-en-re.
No hay comentarios:
Publicar un comentario