lunes, 25 de febrero de 2008

L’ingrat








Prou t’estimo, mareta:

ja tornaré algun dia.

em dol deixar-te vella

i ara que em necessites.

Prou t’estimo, mareta,

però uns ulls ara em criden.


Sé que no et mereixia,

muller, companya, amiga.

Vaig estimar-te un dia

i tu tota la vida,

muller, companya, amiga.

Però uns ulls ara em criden.


No creguis mai, petita,

allò que puguin dir-te.

El teu pare t’estima,

no em siguis enemiga,

filla meva, petita.

Però uns ulls ara em criden.


Poemes de l’alquimista

Josep Palau i Fabre


Descansi en pau, Josep Palau i Fabre.


No hay comentarios: