Prou t’estimo, mareta:
ja tornaré algun dia.
em dol deixar-te vella
i ara que em necessites.
Prou t’estimo, mareta,
però uns ulls ara em criden.
Sé que no et mereixia,
muller, companya, amiga.
Vaig estimar-te un dia
i tu tota la vida,
muller, companya, amiga.
Però uns ulls ara em criden.
No creguis mai, petita,
allò que puguin dir-te.
El teu pare t’estima,
no em siguis enemiga,
filla meva, petita.
Però uns ulls ara em criden.
Poemes de l’alquimista
Josep Palau i Fabre
Descansi en pau, Josep Palau i Fabre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario