Dones de Llo,
suors negres de la terra
solidificades al sol,
amb posats de santes Maries velles.
Arrufides com
estorregalls de terra argila,
els ulls vius com d’esquirols
més que no els llavis parlen i diuen
que pena és vida;
pintades de ferum d’ovella,
i el cansament al damunt,
que ve del feix sobreavançat de feines.
Tot surt del roc:
les cases, l’església, la gent.
Pits magres, punxes de sílex,
seques i dures espines de la llet.
Dones de Llo,
aqueixa nit curta de son
en la bravor de l’estiu ensuat,
refusa, dolorós, la pau al vostre cos.
Tan curta sembla la carícia de l’amor
per a vós, suors
solidificades al sol,
amb posats de santes Maries velles.
Un dels meus poemes favorits de Jordi Pere Cerdà, pseudònim d’Antoni Cayrol, escriptor cerdà, nascut a Sallagosa i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario