miércoles, 23 de abril de 2008

Dones de Llo







Dones de Llo,

suors negres de la terra

solidificades al sol,

amb posats de santes Maries velles.


Arrufides com

estorregalls de terra argila,

els ulls vius com d’esquirols

més que no els llavis parlen i diuen


que pena és vida;

pintades de ferum d’ovella,

i el cansament al damunt,

que ve del feix sobreavançat de feines.


Tot surt del roc:

les cases, l’església, la gent.

Pits magres, punxes de sílex,

seques i dures espines de la llet.


Dones de Llo,

aqueixa nit curta de son

en la bravor de l’estiu ensuat,

refusa, dolorós, la pau al vostre cos.


Tan curta sembla la carícia de l’amor

per a vós, suors

solidificades al sol,

amb posats de santes Maries velles.


Jordi Pere Cerdà


Un dels meus poemes favorits de Jordi Pere Cerdà, pseudònim d’Antoni Cayrol, escriptor cerdà, nascut a Sallagosa i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.