miércoles, 27 de febrero de 2008

L'arbre de l’esperança


















En un prat, gemat arreu,

l'arbre hi ha de l'Esperança;

amb la mà ningú no l'heu;

ell no mai es desatansa.

De ses fulles a la veu,

par que el món es torni dansa;

té les ires sota peu

i és tot dret com una llança.

Sols de veure'l un matí,

us sabríeu deixondir,

ulls caiguts, races esclaves.

Canta l'arbre verdejant

i les branques pugen tant

que a mig aire ja són blaves.


Josep Carner