miércoles, 16 de abril de 2008

If

















If you can keep your head when all about you

Are losing theirs and blaming it on you,

If you can trust yourself when all men doubt you,

But make allowance for their doubting too;

If you can wait and not be tired by waiting,

Or being lied about, don't deal in lies,

Or being hated, don't give way to hating,

And yet don't look too good, nor talk too wise:


If you can dream - and not make dreams your master;

If you can think - and not make thoughts your aim;

If you can meet with Triumph and Disaster

And treat those two impostors just the same;

If you can bear to hear the truth you've spoken

Twisted by knaves to make a trap for fools,

Or watch the things you gave your life to, broken,

And stop and build 'em up with worn-out tools:


If you can make one heap of all your winnings

And risk it on one turn of pitch-and-toss,

And lose, and start again at your beginnings

And never breathe a word about your loss;

If you can force your heart and nerve and sinew

To serve your turn long after they are gone,

And so hold on when there is nothing in you

Except the Will which says to them: 'Hold on!'


If you can talk with crowds and keep your virtue,

' Or walk with Kings - nor lose the common touch,

if neither foes nor loving friends can hurt you,

If all men count with you, but none too much;

If you can fill the unforgiving minute

With sixty seconds' worth of distance run,

Yours is the Earth and everything that's in it,

And - which is more - you'll be a Man, my son!


Traducció:

Si estàs al teu lloc, el cap tranquil, / quan tot al teu voltant és cap perdut. / Si tens en tu mateix una fe que et neguen / i no menysprees mai els dubtes que ells tinguin. / Si esperes al teu lloc, sense descans a l’espera. / Si enganyat, no enganyes. / Si no cerques més odi, que l’odi que et tinguin. / Si ets bo i no fas veure que ets millor d’allò que realment ets.

Si en parlar no exageres allò que saps i vols. / Si somnies i els somnis no et fan esclau seu. / Si penses i rebutges allò que penses en va. / Si aconsegueixes el triomf o arriba la teva derrota, / i als dos impostors tractes d’igual manera. / Si fas que se sàpiga la veritat d’allò que has parlat, / Tot i el sofisma de l’orb encanallat. / Si tornes al començament de l’obra perduda, / encara que aquesta obra sigui la de tota la teva vida.

Si arrisques d’un cop i ple d’alegria, / els teus guanys de sempre a la sort d’un dia, / i perds, i et llances de nou a la lluita, / sense dir res a ningú d’allò que ets, ni d’allò que eres. / Si fas que els nervis i el cor t’assisteixin, / tot i després de la seva fuita, al teu cos fatigat, / i s’agafin amb tu, quan no resti res més, / porquè tu ho desitges, ho vols i ho manes.

Si parles amb el poble i serves la virtut. / Si marxes al costat dels reis, amb el teu pas i la teva llum. / Si ningú que et fereixi, arriba a fer-te la ferida. / Si tots et reclamen i ningú no et precisa. / Si omples el minut inoblidable i cert, / de seixanta segons, que et porten al cel. / Tot allò que és d’aquesta Terra serà del teu domini, / i molt més encara ... / Seràs un home, fill meu!


Rudyard Kipling


Vet ací aquell que els anglesos consideren el seu poema favorit. Tot un cant a la moderació, la constança, a la noblesa, al voluntarisme i a l’esperit de superació.