Les bruixes

Van les bruixes, van les bruixes,

van les bruixes pels barrancs

buscant fulles, collint herbes

i gargulls dels espinalls.

Poliol i herba pucera,

te de roca als roquissalls.

Van les bruixes, van les bruixes,

van rebuscant pels solans.

Van les bruixes, van les bruixes

voreta del riu avall,

collint joncs i gavarnera,

plantatge, ortigues i cards.

De fuells i corrojoles

se n'omplen lo devantal

i cullen flor de saüc

i blets pels pataquerals.

A l'ombria herba fetgera,

als bancals grapats de gram,

al ribàs herba bovina

i l'herbeta de la sang.

Van les bruixes pels camins

buscant flors al mes de maig.

Se les emporten a casa

i les posen a secar.

Bruixetes de Pena-roja,

bruixetes de devuit anys,

que cureu la malaltia

que ningú més pot curar;

cureu-mos del mal d'amors

amb les flors del mes de maig,

que quan arribo l'estiu

les herbes s'assecaran

pel riu no baixarà aigua

i les fonts s'eixugaran,

i pel caminet de l'hort

de flors ja no n'hi haurà.

Bruixetes de Pena-roja,

bruixetes de devuit anys,

vatres que cureu de gràcia,

no mos deixeu per curar.

Desideri Lombarte

Un poema preciós de Desideri Lombarte, un poeta de la Franja de Ponent poc conegut per desgràcia entre nosaltres. Sempre m’han agradat les històries de bruixes, de dones sàvies que coneixen les herbes i els remeis naturals, herència d’un passat que desapareix.