miércoles, 20 de febrero de 2008

Frost at Midnight











The Frost performs its secret ministry,

Unhelped by any wind. The owlet's cry

Came loud--and hark, again ! loud as before.

The inmates of my cottage, all at rest,

Have left me to that solitude, which suits

Abstruser musings : save that at my side

My cradled infant slumbers peacefully.

'Tis calm indeed ! so calm, that it disturbs

And vexes meditation with its strange

And extreme silentness. Sea, hill, and wood,

This populous village ! Sea, and hill, and wood,

With all the numberless goings-on of life,

Inaudible as dreams ! the thin blue flame

Lies on my low-burnt fire, and quivers not ;

Only that film, which fluttered on the grate,

Still flutters there, the sole unquiet thing.

Methinks, its motion in this hush of nature

Gives it dim sympathies with me who live,

Making it a companionable form,

Whose puny flaps and freaks the idling Spirit

By its own moods interprets, every where

Echo or mirror seeking of itself […]


Samuel Taylor Coleridge, 1798


Traducció:

La gelada compleix el seu secret ofici, / sense ajut del vent. Un mussol deixa / el seu crit en la nit -escolta- immensa. / Tots reposen ja i em lliuro a aquesta / soledat que propicia el desvarieig. / Només resta al costat meu, al seu bressol, / la tranquil son del meu fill. / És tan pacífic! Tant, que pertorba / el pensament amb el seu extremat i rar / silenci. Mar, pujol i arbreda, / al costat d’aquest poble! Mar, pujol i bosc / amb els fets diaris de la vida, / inaudibles com somnis! La blau flama / decreix a la llar i ja no tremola; / només aquesta cinta interromp la calma, / agitánt-se encara sobre el portal. / El seu moviment a la calma d’aquesta escena / li dóna una semblança amb la meva vida, / li pren una amistosa forma / el feble flamejar del qual fa una joguina / del pensament i és interpretada / a la seva manera per l’ànima, que cerca / en cada cosa mirall de si mateixa [...]