jueves, 25 de febrero de 2010

Com la fina petjada











Com la fina petjada de l'ocell de la neu,
fonedissa petjada,
com la flor d'ametller, la vida breu
se l'enduu la ventada.

Aquell nom que l'amant a l'escorça lliurà,
a l'escorça ferida,
és un signe oblidat que ningú llegirà.
Es desfà com la vida.

Fugissera petjada de l'ocell a la neu!
Surt el sol que l'esborra.
A la platja, l'onada -peu de plom, ala lleu-
colga sorres amb sorra.


Tomàs Garcés (1901-1993)

miércoles, 24 de febrero de 2010

Darkness (Foscor)










(fragment)

I had a dream, which was not all a dream.
The bright sun was extinguish'd, and the stars
Did wander darkling in the eternal space,
Rayless, and pathless, and the icy earth
Swung blind and blackening in the moonless air;
Morn came, and went - and came, and brought no day,
And men forgot their passions in the dread
Of this desolation; and all hearts
Were chill'd into a selfish prayer for light:
And they did live by watchfires - and the thrones,
The palaces of crowned kings - the huts,
The habitations of all things which dwell,
Were burnt for beacons; cities were consumed,
And men were gathered round their blazing homes
To look once more into each other's face;
Happy were those who dwelt within the eye
Of the volcanos, and their mountain-torch:
A fearful hope was all the world contain'd;
Forest were set on fire - but hour by hour
They fell and faded - and the crackling trunks
Extinguish'd with a crash - and all was black.


Lord Byron (1788-1824)


Traducció:

Vaig tenir un somni, que no era del tot un somni.
El brillant sol s'apagava i els astres
vaguerejaven i s'apagaven per l'espai etern,
sense rajos, sense camins i la glaçada terra
oscil•lava cega i s'enfosquia a l'aire sense lluna;
el matí arribà i se n'anà, i arribà i no portà amb ell el dia,
i els homes oblidaren les seves passions davant del terror
d'aquesta dessolació; i tots els cors
es congelaren en una pregària egoista per la llum;
i visqueren al costat de les fogueres - i els trons,
els palaus dels reis coronats- les cabanes,
les vivendes de totes les coses que habitaven
foren cremades als fogons; les ciutats es consumiren
i els homes es reuniren al voltant de les seves flamejants cases
per veure's novament les cares els uns als altres;
feliços eren aquells que vivien dins de l'ull
dels volcans i la seva torxa muntanyosa:
una temerosa esperança era tot el que el món contenia;
es prengué foc als boscos -però hora rere hora
anaren caient i apagant-se - i els crepitants troncs
s'extingiren amb un estrèpit - i tot va ser foscor.