martes, 29 de abril de 2008

Rabbi Ben Ezra
















Grow old along with me!

The best is yet to be,

The last of life, for which the first was made:

Our times are in his hand

Who saith, "A whole I planned,

Youth shows but half; trust God: see all, nor be afraid!" –


Not that, amassing flowers,

Youth sighed, "Which rose make ours,

Which lily leave and then as best recall?"

Not that, admiring stars,

It yearned, "Nor Jove, nor Mars;

Mine be some figured flame which blends, transcends them all!" -


Rabbi Ben Ezra, 1864

Robert Browning


Traducció:


Envelleix al costat meu!, / El millor encara no ha arribat, / el final de la vida, per al qual fou creat el començament: / els nostres temps són a la seva mà, / i Ell diu: "Tot ho he ordenat; / la joventut només mostra una part; confieu en Déu: / mireu-ho tot sense por".


I no perquè la nostra joventut, recollint flors, / suspiri: “Quina rosa abraçarem?"; / o “Quin lliri dels que deixem / recordarem després com el millor?"; / ni tampoc perquè desitgi / admirant els estels: "Ni Júpiter ni Mart; / la meva serpa una flama el resplendor de la qual / a tots transcendirà".


viernes, 25 de abril de 2008

Cançó després de la pluja










El vent juga amb el molí

i amb la rosa desclosa.

Matinet matí,

no ballis amb la calitja.


A l'escarabat bum bum

les ales li frisen.

Les flors de la perera

riuen i riuen.


Una mica de cel blau,

una mica mica.

El núvol empeny el núvol

i llisca que llisca.


Qui puja a la muntanya?

El caragol que treu banya.

El sol s'encén i s'apaga,

albó, romaní, argelaga.


El sol s'apaga i s'encén,

farigola, romeguer.

El sol és aquí,

entre la rosa i el molí.


Matinet matí,

les bruixes es pentinen.

El sol és aquí.

Ai! Que es menja la calitja!


Bartomeu Rosselló-Pòrcel


En Bartomeu Rosselló-Pòrcel va ser un gran poeta mallorquí, deixeble de Carles Riba, que va morir molt jove (als vint-i-cinc anys). En aquest poema podem veure algunes imatges infantils típiques de la nostra cultura.

jueves, 24 de abril de 2008

Cançó
















Go and catch a falling star,

Get with child a mandrake root,

Tell me where all past years are,

Or who cleft the Devil's foot,

Teach me to hear mermaids singing,

Or to keep off envy's stinging,

And find

What wind

Serves to advance an honest mind.


If thou be'st born to strange sights,

Things invisible to see,

Ride ten thousand days and nights,

Till age snow white hairs on thee;

Thou, when thou return'st, wilt tell me

All strange wonders that befell thee,

And swear

No where

Lives a woman true, and fair.


If thou find'st one, let me know,

Such a pilgrimage were sweet;

Yet do not, I would not go,

Though at next door we might meet:

Though she were true, when you met her,

And last, till you write your letter,

Yet she

Will be

False, ere I come, to two or three.


John Donne



Traducció:

Vés i agafa un estel fugent; / fecunda l’arrel de la mandràgora; / digues-me on es troba el passat, / o qui va enfonsar la peülla del diable; / ensenya’m a escoltar com canta la sirena, / i a defugir el fibló de l’enveja, / i descobreix / quin és el vent / que impel·leix una ment honesta.

Si per a estranyes visions vas néixer, / vés a mirar l’invisible; / deu mil dies cavalca, amb les seves nits, / fins que els anys nevin cabells blancs sobre tu. / A la teva tornada tu m’explicaràs / els estranys prodigis que et succeïren, / i juraràs / que en cap lloc / viu dona formosa i veritable.

Si la trobes, digues-m’ho, / dolç pelegrinatge fóra! / Però no, perquè no aniria, / encara que fos al costat mateix; / encara fidel, en trobar-la, / i fins en escriure la carta, / malgrat tot, / abans que fos, / infidel amb dos, o tres, fos.


John Donne va ser un dels poetes metafísics més important de l’època de la reina anglesa Elisabet I, similar al conceptisme espanyol del Siglo de Oro. Sol combinar la ironia, amb un gran domini del llenguatge i una de les seves temàtiques més freqüents és l’amor.

miércoles, 23 de abril de 2008

Dones de Llo







Dones de Llo,

suors negres de la terra

solidificades al sol,

amb posats de santes Maries velles.


Arrufides com

estorregalls de terra argila,

els ulls vius com d’esquirols

més que no els llavis parlen i diuen


que pena és vida;

pintades de ferum d’ovella,

i el cansament al damunt,

que ve del feix sobreavançat de feines.


Tot surt del roc:

les cases, l’església, la gent.

Pits magres, punxes de sílex,

seques i dures espines de la llet.


Dones de Llo,

aqueixa nit curta de son

en la bravor de l’estiu ensuat,

refusa, dolorós, la pau al vostre cos.


Tan curta sembla la carícia de l’amor

per a vós, suors

solidificades al sol,

amb posats de santes Maries velles.


Jordi Pere Cerdà


Un dels meus poemes favorits de Jordi Pere Cerdà, pseudònim d’Antoni Cayrol, escriptor cerdà, nascut a Sallagosa i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

martes, 22 de abril de 2008

Morir











To die – takes just a little while-

The say it doesn’t hurt-

It’s only fainter –by degrees-

And then –it’s out of sight-


A darker Ribbon –for a Day-

A crape upon the Hat-

And then the pretty sunshine comes-

And helps us to forget-


The absent –mystic- creature-

That but for love of us-

Had gone to sleep- that soundest time-

Without the weariness-


Emily Dickinson


Traducció:

Morir – porta només una mica de temps- / Diuen que no fa mal- / És només un desmai- progressiu- / I després- resta fora de la vista-

Un Llaç més fosc- durant un dia- / Un crespó al barret- / I després arriba una formosa llum solar- / Que ens ajuda a oblidar-

A l’absent- mística- criatura- / Que per a mor a nosaltres- / S’havia anat a dormir- aquell temps tan profund- / Sense el Cansament-



Considerada per molts com la més gran poetessa nord-americana de la seva generació, tota la seva obra poètica va ser publicada pòstumament. Alguns dels seus grans temes són la natura i la mort.

lunes, 21 de abril de 2008

Sant Joan d’Isil










Te la trobes després d’un revolt,

de través i amb l’absis en remull,

del tot encaixonada entre la carretera,

el riu brogidor de finals de juny

i un cementiri estampat

amb flors cridaneres

com un davantal de cuina,

però en alçar els ulls t’adones

que és just sota el ràfec

on de fa temps es cova

un esborrany de sermó

miniat i tanmateix prou clar:

tot de testes humanes i animalesques

s’hi barregen,

ens fiten i ens busquen

deleroses de més vida

com, ho puguin estar les nostres

vuit segles més tard, però,

quan ja no som més que uns furtius

rapinyaires de valls

en cerca de resquícies

encara sucoses

amb què poder sobreviure

a la barbàrie dels nous temps.


Àlex Susanna

Angles morts, Proa

viernes, 18 de abril de 2008

La balada de la presó de Reading










(fragment)

For oak and elm have pleasant leaves

That in the springtime shoot:

But grim to see is the gallows-tree,

With its adder-bitten root,

And, green or dry, a man must die

Before it bears its fruit!


The loftiest place is that seat of grace

For which all worldlings try:

But who would stand in hempen band

Upon a scaffold high,

And through a murderer's collar take

His last look at the sky?


It is sweet to dance to violins

When Love and Life are fair:

To dance to flutes, to dance to lutes

Is delicate and rare:

But it is not sweet with nimble feet

To dance upon the air!


Oscar Wilde

The Balad of Reading Gaol


Traducció:

Doncs el roure i l’om tenen fulles amables / que surten a la primavera, / però és macabre de veure l’arbre de la forca / amb la seva arrel mossegada per l’escurçó / i, verd o sec, un home ha de morir / per a que aquest arbre doni el seu fruit.

El més elevat en aquesta seu de gràcia / cap a la qual tendeix tot allò terrenal, / però, qui voldria ser amb corvata de cànem / a dalt d’un patíbul / i a través d’un llaç assassí / llançar la seva darrera mirada al cel?

Dolç és ballar al compàs dels violins / quan la vida i l’amor són formosos; / ballar al compàs de les flautes i llaguts / és delicat i exquisit, / però no és agradable ballar a l’aire / amb àgils peus!


Oscar Wilde és un conegut dramaturg britànic que va ser condemnat a la presó per ser homosexual a l’època victoriana, quan això era considerat un crim. Allà va escriure una de les seves composicions més notables: La balada de la presó de Reading, de la qual aquí n’ofereixo un fragment.

jueves, 17 de abril de 2008

La cançó de Magdalena











La lluna canta sense veu, serena,

al fons de cel que inunda de claror.

Per a poder sentir, ai!, la cançó,

surt al balcó la rossa Magdalena.


“Els braços bruns em tornes d’assutzena

i em teixeixes d’argent tot el gipó,

oh tu que em fas més blanca que no só,

lluna florida dalt de la carena.”


Canta la noia sola al seu balcó,

canta els meus ulls més verds que l’ametlló

i canta la cançó de Magdalena,


la dels cabells daurats sobre l’esquena,

la que somnia somnis a balquena,

sola com una estrella al seu balcó.


Mercè Rodoreda


Ara que som a l’any Rodoreda, no podia faltar un poema seu. Mercè Rodoreda és possiblement la més gran escriptora en llengua catalana del segle XX. Dominava sobre tot la narrativa, tant la curta com la novel·la, però també va escriure poesia, especialment uns meravellosos sonets recentment recollits al llibre Agonia de llum.

miércoles, 16 de abril de 2008

If

















If you can keep your head when all about you

Are losing theirs and blaming it on you,

If you can trust yourself when all men doubt you,

But make allowance for their doubting too;

If you can wait and not be tired by waiting,

Or being lied about, don't deal in lies,

Or being hated, don't give way to hating,

And yet don't look too good, nor talk too wise:


If you can dream - and not make dreams your master;

If you can think - and not make thoughts your aim;

If you can meet with Triumph and Disaster

And treat those two impostors just the same;

If you can bear to hear the truth you've spoken

Twisted by knaves to make a trap for fools,

Or watch the things you gave your life to, broken,

And stop and build 'em up with worn-out tools:


If you can make one heap of all your winnings

And risk it on one turn of pitch-and-toss,

And lose, and start again at your beginnings

And never breathe a word about your loss;

If you can force your heart and nerve and sinew

To serve your turn long after they are gone,

And so hold on when there is nothing in you

Except the Will which says to them: 'Hold on!'


If you can talk with crowds and keep your virtue,

' Or walk with Kings - nor lose the common touch,

if neither foes nor loving friends can hurt you,

If all men count with you, but none too much;

If you can fill the unforgiving minute

With sixty seconds' worth of distance run,

Yours is the Earth and everything that's in it,

And - which is more - you'll be a Man, my son!


Traducció:

Si estàs al teu lloc, el cap tranquil, / quan tot al teu voltant és cap perdut. / Si tens en tu mateix una fe que et neguen / i no menysprees mai els dubtes que ells tinguin. / Si esperes al teu lloc, sense descans a l’espera. / Si enganyat, no enganyes. / Si no cerques més odi, que l’odi que et tinguin. / Si ets bo i no fas veure que ets millor d’allò que realment ets.

Si en parlar no exageres allò que saps i vols. / Si somnies i els somnis no et fan esclau seu. / Si penses i rebutges allò que penses en va. / Si aconsegueixes el triomf o arriba la teva derrota, / i als dos impostors tractes d’igual manera. / Si fas que se sàpiga la veritat d’allò que has parlat, / Tot i el sofisma de l’orb encanallat. / Si tornes al començament de l’obra perduda, / encara que aquesta obra sigui la de tota la teva vida.

Si arrisques d’un cop i ple d’alegria, / els teus guanys de sempre a la sort d’un dia, / i perds, i et llances de nou a la lluita, / sense dir res a ningú d’allò que ets, ni d’allò que eres. / Si fas que els nervis i el cor t’assisteixin, / tot i després de la seva fuita, al teu cos fatigat, / i s’agafin amb tu, quan no resti res més, / porquè tu ho desitges, ho vols i ho manes.

Si parles amb el poble i serves la virtut. / Si marxes al costat dels reis, amb el teu pas i la teva llum. / Si ningú que et fereixi, arriba a fer-te la ferida. / Si tots et reclamen i ningú no et precisa. / Si omples el minut inoblidable i cert, / de seixanta segons, que et porten al cel. / Tot allò que és d’aquesta Terra serà del teu domini, / i molt més encara ... / Seràs un home, fill meu!


Rudyard Kipling


Vet ací aquell que els anglesos consideren el seu poema favorit. Tot un cant a la moderació, la constança, a la noblesa, al voluntarisme i a l’esperit de superació.