Són amb tu, dius, remors de progressos?
Rodaran folls per les carreteres
que ultrapassen els colls entre masos
tan rabent com l'empenta de l'eina,
tan silent com el mot d'aquell mosso
que treballa als taulons de bastides.
Perd el sud a les roques airoses.
Perd el nord a les altes planures.
Perd el riu amb meandres ombrívols.
Penombres que devoren les corbes.
Manel Figuera i Abadal
Extret de Paraules a la pols de les pedres
III.
Let a florid music praise,
The flute and the trumpet,
Beauty's conquest of your face:
In tha land of flesh and bone,
Where from citadels on high
Her imperial standards fly,
Let the hot sun
Shine on, shine on.
O but the unloved have had power,
The weeping and striking,
Always: time will bring their hour;
Their secretive children walk
Through your vigilance of breath
To unperdonable Death,
And my vows break
Before his look.
Febrer, 1936
Twelve Songs (Dotze cançons)
Wystan Hugh Auden (1907-1973)
Traducció:
Deixa que una florida música enalteixi, / la flauta i la trompeta, / la conquesta de la bellesa del teu rostre: / en aquella terra de carn i ossos, / on des de les ciutadelles a les alçades / onegen els seus estendarts imperials, / deixa que el sol que crema / continuï lluint, continuï lluint.
Oh, però els despitats han tingut poder, / els plors i els cops, / sempre: el temps precipitarà la seva hora; / els seus reservats fills traspassen / la vigilància del teu alè / fins a la Mort imperdonable / i es trenquen els meus vots / davant la seva mirada.
A molts llocs d'aquest món hi ha grans espais de blat madur
amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.
A molts llocs d'aquest món el dia cau com una poma
-que l'arbre de la nit ha madurat- de llum i aroma.
A molts llocs d'aquest món hi ha torres negres d'anys i pluja
amb campanes immòbils que escolten tota veu que puja.
A molts llocs d'aquest món l'amor triomfa amb ses corones,
i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.
A molts llocs d'aquest món les hores van trenant sa dansa
de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.
A molts llocs d'aquest món, blat, cançons, fulles i campanes,
amor, bressols i tombes ... Oh cor feixuc, què més demanes?
Agustí Bartra
Recerco l'alba dins la nit obscura
i se'm fan perdedors tots els camins.
Recerco el cant de l'única font pura
i totes les begudes són verins.
Voldria que el perfum de blanca rosa
ofegués la luxúria d'aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l'amor no cregués que és massa tard.
Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara,
i l'aquietament de tot anhel.
I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,
i la vela i el mar i el cant d'amor;
que em tornessis brillant l'ànima balba
i ben clara la font d'aquest meu cor.
Rosa Leveroni
