The Lady of Shalott

On either side the river lie

Long fields of barley and of rye,

That clothe the wold and meet the sky;

And through the field the road run by

To many-tower'd Camelot;

And up and down the people go,

Gazing where the lilies blow

Round an island there below,

The island of Shalott.

Willows whiten, aspens quiver,

Little breezes dusk and shiver

Through the wave that runs for ever

By the island in the river

Flowing down to Camelot.

Four grey walls, and four grey towers,

Overlook a space of flowers,

And the silent isle imbowers

The Lady of Shalott.

By the margin, willow veil'd,

Slide the heavy barges trail'd

By slow horses; and unhail'd

The shallop flitteth silken-sail'd

Skimming down to Camelot:

But who hath seen her wave her hand?

Or at the casement seen her stand?

Or is she known in all the land,

The Lady of Shalott?

The Lady of Shalott

Alfred Tennyson

Traducció:

A tots dos costats del riu es despleguen / camps d’ordi i de sègol / que vesteixen el clar del bosc i toquen el cel; / i corre al costat del camp el camí / que duu a Camelot la de les torres; / Iiva la gent en anades i vingudes, / on els lliris creixen contemplant, / al voltant de l’illa d’allà abaix, / l’illa de Shalott.

El salze empalideix, tremola l’àlber, / cau en ombres la brisa i s’estremeix / en aqueixa onada que corre sense parar / a les riberes de l’illa pel riu / que flueix descendint cap a Camelot. / Quatre murs i quatre torres grises / dominen un lloc ple de flors, / i a l’illa silenciosa viu amagada / la Dama de Shalott.

Al costat del marge vetllat pels salzes / passen arrossegades les gavarres / per cadenciosos cavalls. Sense salutacions, / passa com volant la faluga, / amb la seva vela de seda cap a Camelot: / Mes, qui l’ha vista fer un gest / O qui l’ha vista abocada a la finestra? / O és que és coneguda a tot el regne, / la Dama de Shalott?

Aquestes són les tres primeres estrofes d’un dels poemes més bonics escrits mai en llengua anglesa: The Lady of Shalott, d’Alfred Tennyson i és el segon poema preferit pels britànics. La composició aludeix a la mitologia artúrica i va ser musicat fa uns anys per la cantant canadenca d’origen cèltic Loreena McKennitt.