La cançó de Magdalena

La lluna canta sense veu, serena,

al fons de cel que inunda de claror.

Per a poder sentir, ai!, la cançó,

surt al balcó la rossa Magdalena.

“Els braços bruns em tornes d’assutzena

i em teixeixes d’argent tot el gipó,

oh tu que em fas més blanca que no só,

lluna florida dalt de la carena.”

Canta la noia sola al seu balcó,

canta els meus ulls més verds que l’ametlló

i canta la cançó de Magdalena,

la dels cabells daurats sobre l’esquena,

la que somnia somnis a balquena,

sola com una estrella al seu balcó.

Mercè Rodoreda

Ara que som a l’any Rodoreda, no podia faltar un poema seu. Mercè Rodoreda és possiblement la més gran escriptora en llengua catalana del segle XX. Dominava sobre tot la narrativa, tant la curta com la novel·la, però també va escriure poesia, especialment uns meravellosos sonets recentment recollits al llibre Agonia de llum.