miércoles, 13 de febrero de 2008

La Balanguera









La Balanguera misteriosa

com una aranya d'art subtil,

buida que buida sa filosa,

de nostra vida treu lo fil.

Com una parca bé cavil.la

teixint la tela per demà.


La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.


Girant l'ullada cap enrera

guaita les ombres de l'avior,

i de la nova primavera

sap on s'amaga la llavor.

Sap que la soca més s'enfila

com més endins pot arrelar.


La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.


De tradicions i d'esperances

teix la senyera pel jovent

com qui fa un vel de noviances

amb cabelleres d'or i argent

de la infantesa que s'enfila, de la

vellura que se'n va.


La Balanguera fila, fila,

la Balanguera filarà.


Joan Alcover


Conec molt bé aquest poema, concretament la versió cantada. Me la cantava la meva àvia de petit i també ens la van fer cantar a l’escola. Actualment, és l’himne de les Illes Balears. Li tinc un gran afecte a aquesta poesia, suposo que perquè em porta records molt estimats.

1 comentario:

GLÒRIA dijo...

És una poesia y una canço preciosa/es. La meva mare era poc cantaire però fent semirecitatius em va donar a conèixer més d'una bona canço i, entre elles, la inoblidable Balanguera.
Un post magnífic per un blog necessari i molt bell. Gràcies!